Inventant nuvols

Hi havia una vegada,una nena molt guapa i molt petita, a qui li agradava molt jugar a descobrir quina forma tenien els nuvols. I era a les tardes d'estiu després d'anar a la piscina quan més nuvols hi havia al cel, i quan més bé s'ho passava la nena.

Pero aquell estiu va ser diferent, al cel de Barcelona no hi havia mai ni un nuvol, i la nena pobreta ja no sabia què més inventar-se per entretenir-se. I es que aixo de descobrir les formes dels nuvols era molt més divertit que jugar a la consola, mirar la tele o correr amunt i avall amb la bicicleta.

I després de donar-hi moltes voltes va trobar la solucio. -En comptes de descobrir les formes dels nuvols descobriré els nuvols de les formes,- va pensar. I a partir d'aquell moment va començar a jugar amb els nuvols de les formes.

Va veure un gatet de color blanc i va pensar que en aquella forma s'hi amagava un nuvol de sucre d'aquells que tant li agradava menjar a les festes majors. Rera el fum gris que emergia de la xemeneia de la fabrica va descobrir-hi un nuvol negre d'aquells que pronostiquen tempesta. I en les persones que hi havia al seu voltant, el pare, la mare i el germanet, hi va descobrir piles i pilons de cumulus, d'estratocumulus i de cumulunimbus.

I desde aquell dia tan especial, tothom encertava a dir que aquella nena tan entranyable estava sempre als nuvols.