La bicicleta Ramona

La bicicleta Ramona era la mes rapida del mon. En un instant creuava el poble de dalt abaix, atravessava el bosc i enfilava la montanya! Totes les bicicletes se la miraven amb certa enveja, pero desseguida la bicicleta Ramona desapereixia, diligent, cap al seu desti. Quan arribava a casa es posava una miqueta d'aire a les rodes, s'engrassava la cadena i s'abrillantava tota ella per tornar a ser la mes trempada.

Pero vet aqui que un bon dia, la Ramona es va despertar una mica encarcarada, i li va costar molt fer les primeres pedelades. Sorprenentment les altres bicicletes l'adelantaven de la forma mes simple. Va probar de posar mes oli a les marxes, va ajustar be els frens i va apretar tots els cargols, pero continuava sent la mes lenta de totes.

Van passar els dies i les nits i no hi havia manera que la bicicleta Ramona tornés a ser la mateixa d'avans. Aixi que es va començar a posar molt trista, molt trista, i cada nit es sentia com surtien un plors fins i delicats de la casa on vivia.

Un dia que anava pedelant pel carrer ben abatuda, es va trobar un follet màgic. -Que et passa bicicleta Ramona? - li va preguntar. -Estic tan cansada que a la tercera pedelada ja no puc continuar, estic molt dèbil, no tinc forces per res-.

-Pobre bicicleta Ramona, jo t'ajudaré-, li va dir el follet, -pero avans m'hauries de portar a la sortida del poble!! -Com vulguis, pero anirem tan i tan lents que fins i tot l'anciana bicicleta Carmeta de l'any de la bici castanya ens atraparà- va respondre mig plorosa.

Al cap d'una estona ben llarga van arribar al seu desti. El follet màgic li va agrair l'esforç que havia fet i es va treure el barret llarg i vermell. Va pronunciar unes paraules màgiques, la va tocar amb el barret màgic i ...SORPRESA!! Unes sabates llampants, d'aquelles que porten els esportistes d'èlit, van apareixer als pedals de la Ramona!! Va començar a pedalar, i a correr, i a saltar, i va tornar a ser la més ràpida de totes.

-Gràcies!- va exclamar ben contenta. Ara no només tornava a ser la bicicleta més ràpida de totes, sino que era la més original!!!

Llagrimes de colors ...

La princeseta Angeleta era molt i molt afortunada ja que al castell on vivia hi havia la piscina mes alucinant que cap nen i nena es pugui imaginar: Una super piscina amb l'aigua d'un color rosa tan intens com un xiclet de polo de maduixa.

La noticia d'aquella piscina tan increible va donar la volta al mon i tots els nens de tots els continents s'hi volien banyar, com a minim, un cop a la vida. Per aixo va decidir que aquell dissabte convidaria a qui ho vulgues a banyar-s'hi.

A la cita no hi va faltar cap infant, l'expectacio era maxima. Hi havia nens i nenes de tots els colors, de totes les edats i de totes les mides; blancs i negres, de pell roja i de pell groga, rossos i morenos.

Tots es van presentar a l'esdeveniment amb un somriure d'orella a orella. Pero vet aqui que de cop i volta, quan la princeseta Angeleta va obrir la porta per anar a la piscina tot va donar un gir de 180 graus.

Ningu sabia com havia pogut passar, pero la piscina era buida, nomes uns bassals d'aigua rosa xiclet de polo de maduixa restaven al fons de la piscina esperant a ser evaporats. L'emocio es va tornar decepcio, i les enormes rialles es van convertir en els plors mes grans que mai s'havien vist.

Aquelles llagrimes saltaven per tot arreu, i eren tants els nens i nenes que s'havien reunit al castell de la princeseta Angeleta, que de sobte la piscina es va omplir un altre cop. Pero el que ningu s'esperava era que cadascuna de les llagrimes era d'un color diferent.

Els nens de la Patagonia, a l'Argentina, ploraven llagrimes de color blau com les glaceres; les nenes d'Arizona, als Estats Units, gotes de color roig com les del riu Colorado; els de Queensland, a Australia, aigua de color turquesa com la dels esculls de corall; una nena de Benares, a la India, llagrimes de color groc directament importades del riu Ganges; un nen de Barcelona plorava gotes platejades com la font de canaletes; I una nena de Tombuctu, a Mali, feia saltar llagrimes daurades com les dunes del desert del Sahara.

I com que alla hi havia mainada tan diversa, d'indrets i cultures tan diferents, sense donar-se'n compte la piscina ben aviat va tornar a estar plena amb tots els colors de l'arc de sant marti.

Lo que me llevo ...

Me llevo solo a mi chica, me llevo una musica, me llevo una sonrisa y una lagrima, y me llevo mis cosas favoritas y una pelicula.

También me llevo una bicicleta, me llevo todos los colores, me llevo un saxofon y una hamaca, y me llevo un saludo y una sonrisa. Y me llevo solo un momento.

Al fin me llevo un sueño metido en una canasta, y un sol y una luna en una botella de Shingani, me llevo unos zapatos para bailar y me llevo un mapa.

Me lo llevo todo y lo envuelvo en una palabra y tomo el primer colectivo que me lleve a mi.

He pintat un somriure petit, dolç com la vida. He composat un plor sensible, afilat com un crit. He estat pare d'un dia i d'una nit, d'una rialla i d'un xarlot, d'una pregunta i d'un perquè si.