La vaca que era una gallina

El senyor Baldiri tenia una vaca molt peculiar. Era grossa, blanca i amb taques negres com la resta de vaques, pero hi havia una cosa que la feia diferent de les altres vaques de la granja: Aquella vaca no feia llet, i en comtes d'aixo posava uns ous molt grans com si fos una gallina del tamany d'un cavall!

El senyor Baldiri estava molt preocupat, desconcertat i desesperat, i una mica enfurismat. -Aquesta vaca es la meva ruina-, remugava tot el temps, -i acabarà amb la meva paciència.- I la vaca li contestava amb un to desafiant: -Co-coro-coccc!!!

-Les vaques no parlen aixi,... diuen Muuuuuu, i de tant en tant fan tolon-tolon amb l'esquella.- El senyor Baldiri ja no sabia com fer-ho per reconduir aquella vaca rebel. Pero ella, tenaç amb el seu comportament desobedient, no parava de donar ensurts al seu amo, i va decidir tenyir-se el pèl de color groc i fer-se una cresta al cap simulant ser una gallina de debò.

Ja n'hi ha prou!- va exclamar finalment el senyor Baldiri. I va informar a la seva vaca que si no feia llet inmediatament li treuria ell mateix, obrint-li la panxa amb unes tisores... La vaca, que si una cosa tenia era ser poruga com una gallina, no va tardar ni un segon a satisfer la petició del seu amo i va començar a treure llet.

Però no era una llet de vaca qualsevol, no senyor! No es sap si va ser una nova excentricitat de la vaca, o només una argucia per fer content al seu amo, pero per primera vegada la vaca va fer llet, i aquella primera vegada la va fer amb xocolata! I el senyor Baldiri li va quedar tan agrait que a l'endemà, i al dia següent, i el següent, i cada dia de la setmana de la resta de la seva vida la vaca va fer la llet amb xocolata, i el senyor Baldiri va ser el granjer més feliç que mai havia existit.

L'amic dels ocells

L'Octavi Poma era el personatge més famos de Cercaculs del Camp. Era molt alt, exegeradament desproporcionat, i superava amb dos pams el campanar de l'esglesia. Els seus pares van haver de comprar totes les cases del costat esquerra del carrer major per tal que pogués estirar les cames al llit a l'hora d'anar a dormir. Amb el temps aquell carrer va passar a dir-se Rambla del Femur de l'Octavi Poma.

Al principi, la seva alçada generava desconfiança amb els veins. Els més grans baixaven el cap quan passaven pel seu costat avergonyits pel fet que un nen tans anys més petit pogués ser moltissim més alt que tots ells junts. Els petits li gastaven totes les bromes que coneixien i no volien jugar amb ell.

Resignat a tenir una infancia tan desgraciada, trista i aburrida, l'Octavi passava tot el dia assegut dalt del turo contemplant nuvols, avions i ocells de tota mena. Va passar tantes hores acompanyat de pardals, orenetes, gavines, falcons, àligues i ratpenats, que va poder traduir a la llengua dels humans el complexe vocabulari de les aus, desvetllant tots els misteris pendents de resoldre en el mon de l'ornitologia.

¿Quin sistema de navegacio utilitzen els ocells per poder volar quan hi ha boira? ¿Com ho fan per dormir a l'aire quan atrevessen els oceans? Estudiosos dels ocells de tot el mon li feien aquestes i altres preguntes, i fins i tot l'alcalde li va regalar un teléfon mobil per tal que no s'hagués d'ajupir cada cop que un d'aquells cientifics li feia una nova pregunta.

I va ser aixi com l'Octavi Poma es va fer famos més enllà de la comarca del rierol i va passar a ser el personatge més ilustre i reconegut de Cercaculs, i els seus tractats sobre les aus van ser traduits a tots els idiomes del mon, inclos l'idioma dels ocells!!!

L'ultima postal

No sabia com reaccionar, estava feta un embolic. Era tan fàcil com trucar-lo i dir-li que no podia parar de pensar amb ell. Pero era tan complicat... i tan angoixant com esperar la seva trucada. Poder despenjar el telefon i explicar-li quant necessitava sentir la seva veu!