Hi havia una vegada un regne molt llunyà, al bell mig del continent africà, on hi vivia la princeseta MuhTxaTxa. En aquell regne no hi vivia cap nen ni cap nena, a excepció de la nostra princeseta, que es sentia molt trista per no poder compartir la seva vida amb cap infant com ella. Només podia comptar amb la companyia dels grans, que tot i que la cuidaven molt bé, es passaven el dia mirant el futbol a la tele, o escoltant les noticies, o llegint el diari, o fent el dinar o el sopar o posant la rentadora o tantes i tantes coses que fan els grans i que, es clar, els més menuts com la princeseta MuhTxaTxa trobaven d'allò més aborrit.
Així que cansada de tant d'aborriment, un bon dia va montar a sobre del seu elefant Maxell i va decidir de viatjar fins al regne veí amb l'esperança de trobar-hi aquells nens i nens amb qui sempre havia somiat. Però la seva decepció va ser molt gran quan va veure que en aquell país tampoc hi vivia cap nen. La princeseta no va desistir i va continuar el seu periple, visitant tots els regnes que trobava, atrevessant selves, deserts, montanyes immenses i rius que semblaven mars, però en lloc va trobar cap nen.
Fins i tot la princeseta MuhTxaTxa i l'elefant Maxell van haver de creuar un mar sencer, i després de fer-ho, van arribar a la ciutat de Barcelona. La princeseta va preguntar al rei i la reina d'aquella ciutat on podia trobar algún nen, si es que n'hi havia algún, i aquests no van dubtar d'assenyalar a dalt de tot de la muntanya que s'aixecava just al costat de la ciutat.
Desseguida, la princeseta MuhTxaTxa i el seu acompanyant van pujar cap aquell indret que anomenaven Tibidabo, i ni van trobar tants de nens i nenes, que la seva emoció va ser immensa. I es clar, els nens i nenes van quedar marevellats amb aquella princesa tan exòtica que viatjava amb un elefant. I no van passar cinc minuts que tots plegats ja estaven jugant, saltant, rient, i fent totes aquelles coses que la princeseta, al seu país tan llunyà mai havia pogut fer, tot i que sempre havia pogut sommiar.
Entradas
