Fa molt i molt de temps hi havia un cavaller que no tenia cavall, i quan havia d'anar a lluitar contra els dracs més terribles i salvar les fràgils princeses de les seves urpes ho havia de fer amb bicicleta. Sí, sí, amb una bicicleta de passeig de color negre preparada per ell mateix per soportar el rigor de les terribles batalles amb peces barrejades de diferents bicicletes.
Quan arribava a l'escenari del conflicte, els allà presents s'enreien una miqueta i desconfiaven de la eficàcia d'aquell cavaller tan poc convencional, però quan es plantava davant del perill amb l'escut i l'espasa tot disposat a combatre l'enemic, els dubtes s'esvaïen i el cavaller no acabava el combat fins haver assolit els seus objectius.
Tot això va passar d'aquesta manera fins el dia que el cavaller sense cavall va haver d'anar a combatre el terrible drac de cinc caps que assolava el regne veï de Cercaculs del camp. Quan va arribar allà, pedalant amb la seva bicicleta barrejada, el drac estava treient foc per les cinc boques dels cinc caps, destroçant tot allò que es trobava al davant, atemorint tothom que havia tingut la mala sort de trobar-se al seu davant.
El cavaller no s'ho va pensar dos vegades, va saltar de la bici i prenent l'espasa i l'escut va retar el drac a lluitar amb ell. El drac terrible va fer un crit terrorífic i va llençar una flamarada cap al cavaller que amb prou feïna va poder esquibar amb l'escut. La lluita va durar dos hores infinites i els dos contrincants van aguantar els atacs de l'altre i van mostrar les seves millors armes.
Finalment el cavaller va perdre totes les seves forces i el drac va obrir una de les seves cinc boques immenses i tot d'una es va empassar el cavaller sense cavall. Però aquell cavaller no abandonava mai el combat, ni tan sols allà dintre la panxa del drac va cedir en la consecució dels seus objectius. Va agafar l'espasa i va començar a clavar-la amunt i avall deixant l'estomac de la bestia ben foredat. El drac no va poder resistir aquella ràfaga de cops d'espasa de manera que va omplir la panxa d'aire i d'una bocanada va expulsar el cavaller cap a l'exterior.
El cavaller sense cavall va sortir volant per sobre del cap del drac uns cent o doscents metres, i l'atzar va voler que aterrés just al centre del llom de l'animal, tal i com si el volgués montar com qui monta un cavall. Un cop allà dalt, amb l'espasa enganxada al coll de la fera a punt per donar el cop mortal, el cavaller va fer jurar el drac que si li perdonava la vida hauria de deixar de fer malifetes i restar per sempre més a la seva disposició portant-lo allà on el cavaller ho necessités.
I Així va ser com mai més ningú el va anomenar com el cavaller sense cavall, a partir d'aquell moment seria conegut arreu del mòn com el cavaller del drac. I amb la unió de la força dels dos mai més ningú va tornar a fer el mal en cap lloc del mòn.
Quan arribava a l'escenari del conflicte, els allà presents s'enreien una miqueta i desconfiaven de la eficàcia d'aquell cavaller tan poc convencional, però quan es plantava davant del perill amb l'escut i l'espasa tot disposat a combatre l'enemic, els dubtes s'esvaïen i el cavaller no acabava el combat fins haver assolit els seus objectius.
Tot això va passar d'aquesta manera fins el dia que el cavaller sense cavall va haver d'anar a combatre el terrible drac de cinc caps que assolava el regne veï de Cercaculs del camp. Quan va arribar allà, pedalant amb la seva bicicleta barrejada, el drac estava treient foc per les cinc boques dels cinc caps, destroçant tot allò que es trobava al davant, atemorint tothom que havia tingut la mala sort de trobar-se al seu davant.
El cavaller no s'ho va pensar dos vegades, va saltar de la bici i prenent l'espasa i l'escut va retar el drac a lluitar amb ell. El drac terrible va fer un crit terrorífic i va llençar una flamarada cap al cavaller que amb prou feïna va poder esquibar amb l'escut. La lluita va durar dos hores infinites i els dos contrincants van aguantar els atacs de l'altre i van mostrar les seves millors armes.
Finalment el cavaller va perdre totes les seves forces i el drac va obrir una de les seves cinc boques immenses i tot d'una es va empassar el cavaller sense cavall. Però aquell cavaller no abandonava mai el combat, ni tan sols allà dintre la panxa del drac va cedir en la consecució dels seus objectius. Va agafar l'espasa i va començar a clavar-la amunt i avall deixant l'estomac de la bestia ben foredat. El drac no va poder resistir aquella ràfaga de cops d'espasa de manera que va omplir la panxa d'aire i d'una bocanada va expulsar el cavaller cap a l'exterior.
El cavaller sense cavall va sortir volant per sobre del cap del drac uns cent o doscents metres, i l'atzar va voler que aterrés just al centre del llom de l'animal, tal i com si el volgués montar com qui monta un cavall. Un cop allà dalt, amb l'espasa enganxada al coll de la fera a punt per donar el cop mortal, el cavaller va fer jurar el drac que si li perdonava la vida hauria de deixar de fer malifetes i restar per sempre més a la seva disposició portant-lo allà on el cavaller ho necessités.
I Així va ser com mai més ningú el va anomenar com el cavaller sense cavall, a partir d'aquell moment seria conegut arreu del mòn com el cavaller del drac. I amb la unió de la força dels dos mai més ningú va tornar a fer el mal en cap lloc del mòn.
Entradas
