El dimarts al matí l'Àngela es va despertar molt d'hora per anar a l'escola com cada dimarts al matí, va esmorzar, es va rentar la cara, va fer un petó al pare i a la mare i va marxar ven contenta cap al cole. Pel camí anava saltant i jugant com feia cada dimarts al matí que anava a l'escola, i sense donar-se'n compte va perdre l'última lletra del seu nom, la A. Només un minut més tard es va trobar la millor amiga de classe, que li va dir molt feliç: -Hola Àngel!
-Que extrany- va pensar ella, -s'ha oblidat l'última lletra!- Però no li va donar més importancia i totes dues van continuar felices com perdius el camí cap el cole. Quan van arribar es va abraçar intensament amb les altres amiguetes que les estaven esperant puntuals a la porta de classe, i abraçada vé abraçada và, va perdre una altra lletra del nom, aquest cop la penúltima, la L.
Veient que les nenes s'entretenien al passadís, la senyo les va avisar, -vinga Elsa, Ona, Ànge... cap a dins!- L'Àngela no s'ho podia creure, la mestra, qui ho sabia casi tot s'havia equivocat amb el seu nom, i fins i tot li va fer una miqueta de riure! Com que a primera hora del matí tocava classe de psicomotricitat, els nens i les nenes es van treure les sabates, sabatilles, sandàlies i botes d'aigua, i van començar a saltar i donar tombarelles sobre les colxonetes.
I un altre cop, sense notar-ho gens ni mica, va perdre una altra lletra del nom, aquest cop l'avantpenúltima, la E. Va arribar l'hora del patí, i en Sam va exclamar ben content: -Àng, vens a jugar al Roda-roda!?- Buff, ja li estava pujant la mosca al nas, quina mania li havia agafat a tothom amb oblidar les lletres del seu nom? Però eren tantes les ganes de jugar sense parar amb el seu bon amic que va oblidar rapidament aquella creuada contra el seu nom tan bonic i va començar a donar voltes i més voltes al Roda-roda.
I com no, amb la barreja de velocitat, mareig i emoció del moment, no va reparar amb que una altra lletra del seu nom va sortir volant, aquest cop va ser la tercera, la G. Al migdia a punt de dinar, la monitora del menjador la va rebre amablement quan la va veure: -Hola Àn, com va la gana!- Quan ho va sentir no se'n sabia venir, -però què és aquest despropòsit?!- va xisclar. Però tothom tenia tanta gana que ni se'n van adonar.
Després de dinar tocava anar a la piscina i això a tots els nens i nenes els encantava! Nomès arribar van afanyar-se a despullar-se i tornar-se a vestir amb el banyador, el gorro i les xancletes, i van còrrer a llençar-se de caps a l'aigua. L'Àngela va fer un salt tan gran que va arribar quasi bé al final de la piscina, i un cop més, sense poder-hi fer res per que no ho va veure ni notar, va perdre la segona lletra del seu nom, la N.
Ja a l'escola i al final d'una jornada tan rara com aquella, la senyoreta és va despedir de cadascún dels seus alumnes fins l'endemà. -Adeu À- va dir amb una veu molt dolça quan l'Àngela va passar pel seu costat. -El que em faltava!- va pensar cansada de que tothom s'hagués proposat retallar-li el nom per totes bandes.
L'Àngela es va afanyar a tornar a casa per explicar-ho tot al pare i la mare. Va pujar les escales rapidament i en l'últim escaló va perdre l'última lletra que li restava, la À. El pare i la mare li van fer un petò i una abraçada ven gran i li van dir tots dos a l'hora: -Hola Hmmm!-
-Prou!- es va dir, -he de fer alguna cosa per acabar amb aquesta paranoia!- I va decidir desfer tot el que havia fet d'ençà que havia començat a perdre lletres del nom. Pel camí cap a l'escola és va trobar una lletra A tirada pel terra i se la va guardar a la motxilla. Després a la porta de l'escola ón s'havia reunit amb les seves amigues, es va trobar la lletra L. Més endavant a la classe de psicomotricitat es va trobar una lletra E sota una colxoneta. Al pati, al costat del Roda-roda, es va trobar la lletra G coberta de sorra. Va continuar la investigació a la piscina de l'escola, i allà al terra humit es va trobar la lletra N. Va continuar buscant de camí cap a casa, i sota la catifa del replà de casa seva es va trobar la lletra À més maravellosa que mai hauria pogut imaginar. I va ser així com l'Àngela va tornar a reunir totes les lletres del seu nom, i un cop a casa el pare i la mare la van rebre amb un -Hola ÀNGELA!- que li van semblar les paraules més maravelloses que mai hauria escoltat.I vet aquí una L, i vet aquí una A, que aquest conte ja se'n va!
-Que extrany- va pensar ella, -s'ha oblidat l'última lletra!- Però no li va donar més importancia i totes dues van continuar felices com perdius el camí cap el cole. Quan van arribar es va abraçar intensament amb les altres amiguetes que les estaven esperant puntuals a la porta de classe, i abraçada vé abraçada và, va perdre una altra lletra del nom, aquest cop la penúltima, la L.
Veient que les nenes s'entretenien al passadís, la senyo les va avisar, -vinga Elsa, Ona, Ànge... cap a dins!- L'Àngela no s'ho podia creure, la mestra, qui ho sabia casi tot s'havia equivocat amb el seu nom, i fins i tot li va fer una miqueta de riure! Com que a primera hora del matí tocava classe de psicomotricitat, els nens i les nenes es van treure les sabates, sabatilles, sandàlies i botes d'aigua, i van començar a saltar i donar tombarelles sobre les colxonetes.
I un altre cop, sense notar-ho gens ni mica, va perdre una altra lletra del nom, aquest cop l'avantpenúltima, la E. Va arribar l'hora del patí, i en Sam va exclamar ben content: -Àng, vens a jugar al Roda-roda!?- Buff, ja li estava pujant la mosca al nas, quina mania li havia agafat a tothom amb oblidar les lletres del seu nom? Però eren tantes les ganes de jugar sense parar amb el seu bon amic que va oblidar rapidament aquella creuada contra el seu nom tan bonic i va començar a donar voltes i més voltes al Roda-roda.
I com no, amb la barreja de velocitat, mareig i emoció del moment, no va reparar amb que una altra lletra del seu nom va sortir volant, aquest cop va ser la tercera, la G. Al migdia a punt de dinar, la monitora del menjador la va rebre amablement quan la va veure: -Hola Àn, com va la gana!- Quan ho va sentir no se'n sabia venir, -però què és aquest despropòsit?!- va xisclar. Però tothom tenia tanta gana que ni se'n van adonar.
Després de dinar tocava anar a la piscina i això a tots els nens i nenes els encantava! Nomès arribar van afanyar-se a despullar-se i tornar-se a vestir amb el banyador, el gorro i les xancletes, i van còrrer a llençar-se de caps a l'aigua. L'Àngela va fer un salt tan gran que va arribar quasi bé al final de la piscina, i un cop més, sense poder-hi fer res per que no ho va veure ni notar, va perdre la segona lletra del seu nom, la N.
Ja a l'escola i al final d'una jornada tan rara com aquella, la senyoreta és va despedir de cadascún dels seus alumnes fins l'endemà. -Adeu À- va dir amb una veu molt dolça quan l'Àngela va passar pel seu costat. -El que em faltava!- va pensar cansada de que tothom s'hagués proposat retallar-li el nom per totes bandes.
L'Àngela es va afanyar a tornar a casa per explicar-ho tot al pare i la mare. Va pujar les escales rapidament i en l'últim escaló va perdre l'última lletra que li restava, la À. El pare i la mare li van fer un petò i una abraçada ven gran i li van dir tots dos a l'hora: -Hola Hmmm!-
-Prou!- es va dir, -he de fer alguna cosa per acabar amb aquesta paranoia!- I va decidir desfer tot el que havia fet d'ençà que havia començat a perdre lletres del nom. Pel camí cap a l'escola és va trobar una lletra A tirada pel terra i se la va guardar a la motxilla. Després a la porta de l'escola ón s'havia reunit amb les seves amigues, es va trobar la lletra L. Més endavant a la classe de psicomotricitat es va trobar una lletra E sota una colxoneta. Al pati, al costat del Roda-roda, es va trobar la lletra G coberta de sorra. Va continuar la investigació a la piscina de l'escola, i allà al terra humit es va trobar la lletra N. Va continuar buscant de camí cap a casa, i sota la catifa del replà de casa seva es va trobar la lletra À més maravellosa que mai hauria pogut imaginar. I va ser així com l'Àngela va tornar a reunir totes les lletres del seu nom, i un cop a casa el pare i la mare la van rebre amb un -Hola ÀNGELA!- que li van semblar les paraules més maravelloses que mai hauria escoltat.I vet aquí una L, i vet aquí una A, que aquest conte ja se'n va!
Entradas
