La patata Petita havia crescut feliç al voltant de la terra humida de la seva patatera, jugant amb les seves germanetes la Pepeta i la Pepita, i amb la companyia del cuc Poruc i l'escarbat Serrat que li explicaven històries sorprenents sobre el món exterior. Aquelles històries maravelloses sobre els colors de l'arc de sant Martí, els prats i les montanyes tenyides de tonalitats rogenques a l'hora que el sol se'n va a dormir, o la llum platejada de la lluna plena feien imaginar les històries més fantàstiques a la Patata Petita, que somiava amb el dia que podria sortir a l'exterior per veure-ho tot amb els seus propis ulls.
Aquell moment va arribar el dia que el senyor pagès va clavar el tràmec dins la terra humida de la patatera tot buscant les patates que portaria a vendre al mercat. Però la descoberta del mòn exterior per la patata Petita va durar exactament 26 segons, els que va trigar el senyor pagès a traslladar-la de la càlida foscor de l'interior de la terra humida a l'obscuritat desconcertant d'un sac de patates.
-Jo no vull estar dins aquest sac-, pensava la patata Petita desolada, mentre era transportada pel senyor pagès cap al mercat de dilluns de Cercaculs del Camp. El meu lloc -pensava ella-, està entre les verdures i els cereals, amb el cuc Poruc i l'escarbat Serrat, tot envoltada de naturaleza, i no fregida en un plat combinat acompanyada d'ous ferrats i salsitxes-. La Petita no podia oblidar les terribles històries que li havien explicat els seus amics insectes sobre el que feien els humans amb els tubercles com ella.
I no s'ho va pensar ni un moment quan va veure un raig de llum que entrava per un forat que hi havia al sac i que seria el camí cap a la llibertat. Així, la Petita va aprofitar el primer sotrac del camí per saltar i caure alliberada molt aprop d'un camp de cols.
Amb la caiguda va quedar una miqueta estabornida però desseguida es va recuperar i va veure que en aquell moment passava pel seu costat un centpeus: -Em dic Gepet, que et puc ajudar?- De seguida, la patata li va preguntar al centpeus si coneixia al cuc Poruc i l'escarbat Serrat. -I tant que els conec, viuen a la patatera que hi ha a l'altre costat de la montanya!-
Aleshores la Petita va pensar que molt aviat seria a la patatera, però el que no es podia imaginar és que al mig del camí hi havia un volcà, i que l'hauria de creuar per poder arribar al seu destí. -No et preocupis!- va dir el centpeus: -hem de trobar un ocell que ens hi porti volant, així de fàcil-. I tots dos van començar a cridar demanant ajuda.
L'àliga els va sentir i va pensar que aquella nit faria un àpat d'allò més bo: Centpeus amanit amb patata. Els va convidar a pujar a la seva espatlla i va sortir volant cap al seu niu. Era el moment que el sol es ponia a l'horitzó, i la Petita va recordar les històries que li explicaven en Poruc i en Serrat a la patatera. Mentrestant l'àliga aterrava al seu niu i el tubercle i el centpeus es miraven desconcertats.
-No et preocupis!- va dir el centpeus que va fer una clau de karate multiplicada per cadascuna de les seves cent potes. Cent claus de karate en una que van disparar l'àliga fora del niu i que van permetre als dos amics sortir fugint d'aquell parany.
En aquell moment la llum platejada de la lluna plena iluminava la patatera i el Gepet i la Petita van correr a refugiar-s'hi mentre l'àliga mig estabornida buscava amb ira les seves víctimes. Però aquesta vegada la patata i el centpeus van ser més ràpids i prudents i van aconseguir entrar a la càlida foscor de l'interior de la terra humida. I allà, la patata Pepeta, la patata Pepita, el cuc Poruc, l'escarbat Serrat, el centpeus Gepet i la patata Petita van celebrar el retrobament amb la festa més sonada que s'havia fet mai a la patatera. I la patata Petita no en va voler saber mai més res del món exterior.
Aquell moment va arribar el dia que el senyor pagès va clavar el tràmec dins la terra humida de la patatera tot buscant les patates que portaria a vendre al mercat. Però la descoberta del mòn exterior per la patata Petita va durar exactament 26 segons, els que va trigar el senyor pagès a traslladar-la de la càlida foscor de l'interior de la terra humida a l'obscuritat desconcertant d'un sac de patates.
-Jo no vull estar dins aquest sac-, pensava la patata Petita desolada, mentre era transportada pel senyor pagès cap al mercat de dilluns de Cercaculs del Camp. El meu lloc -pensava ella-, està entre les verdures i els cereals, amb el cuc Poruc i l'escarbat Serrat, tot envoltada de naturaleza, i no fregida en un plat combinat acompanyada d'ous ferrats i salsitxes-. La Petita no podia oblidar les terribles històries que li havien explicat els seus amics insectes sobre el que feien els humans amb els tubercles com ella.
I no s'ho va pensar ni un moment quan va veure un raig de llum que entrava per un forat que hi havia al sac i que seria el camí cap a la llibertat. Així, la Petita va aprofitar el primer sotrac del camí per saltar i caure alliberada molt aprop d'un camp de cols.
Amb la caiguda va quedar una miqueta estabornida però desseguida es va recuperar i va veure que en aquell moment passava pel seu costat un centpeus: -Em dic Gepet, que et puc ajudar?- De seguida, la patata li va preguntar al centpeus si coneixia al cuc Poruc i l'escarbat Serrat. -I tant que els conec, viuen a la patatera que hi ha a l'altre costat de la montanya!-
Aleshores la Petita va pensar que molt aviat seria a la patatera, però el que no es podia imaginar és que al mig del camí hi havia un volcà, i que l'hauria de creuar per poder arribar al seu destí. -No et preocupis!- va dir el centpeus: -hem de trobar un ocell que ens hi porti volant, així de fàcil-. I tots dos van començar a cridar demanant ajuda.
L'àliga els va sentir i va pensar que aquella nit faria un àpat d'allò més bo: Centpeus amanit amb patata. Els va convidar a pujar a la seva espatlla i va sortir volant cap al seu niu. Era el moment que el sol es ponia a l'horitzó, i la Petita va recordar les històries que li explicaven en Poruc i en Serrat a la patatera. Mentrestant l'àliga aterrava al seu niu i el tubercle i el centpeus es miraven desconcertats.
-No et preocupis!- va dir el centpeus que va fer una clau de karate multiplicada per cadascuna de les seves cent potes. Cent claus de karate en una que van disparar l'àliga fora del niu i que van permetre als dos amics sortir fugint d'aquell parany.
En aquell moment la llum platejada de la lluna plena iluminava la patatera i el Gepet i la Petita van correr a refugiar-s'hi mentre l'àliga mig estabornida buscava amb ira les seves víctimes. Però aquesta vegada la patata i el centpeus van ser més ràpids i prudents i van aconseguir entrar a la càlida foscor de l'interior de la terra humida. I allà, la patata Pepeta, la patata Pepita, el cuc Poruc, l'escarbat Serrat, el centpeus Gepet i la patata Petita van celebrar el retrobament amb la festa més sonada que s'havia fet mai a la patatera. I la patata Petita no en va voler saber mai més res del món exterior.
Entradas
