10 feb 2011
L'Eloi i els reis mags!
Aquell dia, l'Eloi es va despertar moltissim més aviat de lo habitual, era el dia de reis i un munt de regals l'esperaven al menjador al costat de l'arbre. Desseguida l'Eloi va fer un salt del llit i va correr cap a la disfressa de príncep valent amb l'espasa de plata i l'avió groc que l'hi havia demanat als reis.
Però quan va arribar al peu de l'arbre no hi va trobar res de res, cap regal, cap caixa embolicada amb paper de colors, res no havia canviat de com ho havia deixat la nit anterior avans d'anar a dormir. L'eloi va córrer ràpidament fins l'habitació dels pares, i amb una llàgrima lliscant pels ulls els hi va explicar el que havia passat. Llavors els pares li van explicar que els reis havien pujat amb l'escala per deixar els regals com cada any, però quan estaven a punt d'arribar a casa seva, un cop de vent molt fort va tombar l'escala i no van poder arribar fins el seu balcó.
Aleshores l'Eloi va començar a plorar tan fort que tots els veïns i els nens del poble van sentir el desconsol i desesperació que l'envaia. El van intentar consolar entre tots, grans i petits, però l'Eloi no es conformava amb una simple explicació a un fet tan tràgic. En aquell moment va decidir que aniria a Orient a buscar els reis per esbrinar el que havia passat.
Però quan va arribar al peu de l'arbre no hi va trobar res de res, cap regal, cap caixa embolicada amb paper de colors, res no havia canviat de com ho havia deixat la nit anterior avans d'anar a dormir. L'eloi va córrer ràpidament fins l'habitació dels pares, i amb una llàgrima lliscant pels ulls els hi va explicar el que havia passat. Llavors els pares li van explicar que els reis havien pujat amb l'escala per deixar els regals com cada any, però quan estaven a punt d'arribar a casa seva, un cop de vent molt fort va tombar l'escala i no van poder arribar fins el seu balcó.
Aleshores l'Eloi va començar a plorar tan fort que tots els veïns i els nens del poble van sentir el desconsol i desesperació que l'envaia. El van intentar consolar entre tots, grans i petits, però l'Eloi no es conformava amb una simple explicació a un fet tan tràgic. En aquell moment va decidir que aniria a Orient a buscar els reis per esbrinar el que havia passat.
Però es clar, l'Orient està molt lluny, i l'Eloi no savia ni tan sols com començar el camí per arribar-hi. Li va preguntar a la senyora Lina la bibliotecaria, que sense cap dubte era la persona més savia que coneixia. Ella li va explicar que hauria de ser molt valent i estar preparat per un viatge molt llarg que hauria de començar seguint els rètols que porten a França.
Sense pensar-s'ho, l'Eloi va saltar a la bicicleta i va començar a pedalar. Va atrevessar boscos, montanyes, rius, ... i al cap d'uns dies va arribar a França. Allà va preguntar a la gent cap on havia de continuar, i va seguir les indicacions cap a Itàlia, i quan va arribar a la punta de tot del país va trobar un mar inmens que va poder atrevessar gràcies a un pescador que el va portar amb la seva barca fins a Grècia, i desde allà va creuar tot Turquia, Siria, Jordania i Aràbia Saudita.
Buff! Havia estat un viatge increible que havia durat setmanes i que l'havia portat dels prats verds del seu poble a l'imens desert de l'Orient. per fi havia arribat! El seu destí l'esperava allà dalt de la montanya més alta, en un castell maravellós digne d'unes personalitats tan extraordináries com els reis mags. Ningú mai havia estat en aquell castell màgic, només els reis i els patjes reials!
Va preguntar a un dels patjes que hi havia a la porta d'entrada al castell com podia fer-ho per parlar amb els reis, però aquest li va dir que cap nen podia entrar al castell màgic. Però el rei blanc que estava a la finestra el va veure i desseguida el va reconèixer i va recordar que no havien pogut arribar fins a casa seva. Rapidament el va anar a rebre a l'entrada del castell i el va convidar a passar.
Sense pensar-s'ho, l'Eloi va saltar a la bicicleta i va començar a pedalar. Va atrevessar boscos, montanyes, rius, ... i al cap d'uns dies va arribar a França. Allà va preguntar a la gent cap on havia de continuar, i va seguir les indicacions cap a Itàlia, i quan va arribar a la punta de tot del país va trobar un mar inmens que va poder atrevessar gràcies a un pescador que el va portar amb la seva barca fins a Grècia, i desde allà va creuar tot Turquia, Siria, Jordania i Aràbia Saudita.
Buff! Havia estat un viatge increible que havia durat setmanes i que l'havia portat dels prats verds del seu poble a l'imens desert de l'Orient. per fi havia arribat! El seu destí l'esperava allà dalt de la montanya més alta, en un castell maravellós digne d'unes personalitats tan extraordináries com els reis mags. Ningú mai havia estat en aquell castell màgic, només els reis i els patjes reials!
Va preguntar a un dels patjes que hi havia a la porta d'entrada al castell com podia fer-ho per parlar amb els reis, però aquest li va dir que cap nen podia entrar al castell màgic. Però el rei blanc que estava a la finestra el va veure i desseguida el va reconèixer i va recordar que no havien pogut arribar fins a casa seva. Rapidament el va anar a rebre a l'entrada del castell i el va convidar a passar.
L'Eloi no s'ho creia, estava al castell amb el rei Melchor en persona! Allà va conèixer al Gaspar i al Baltassar i tots junts van fer una visita al castell on els tres reis amagaven els seus secrets més màgics. Va veure com preparaven els regals pel proper nadal i també l'arxiu on hi havia totes les cartes que havien rebut de tots els nens del món amb anotacions fetes per ells mateixos on indicaven si els nens s'havien portat bé o no.
I allà hi havia la seva carta on demanava la disfressa de príncep valent amb l'espasa de plata i l'avió groc, i al sobre hi havia una inscripció que deia que no ho havien pogut entregar a temps. El que no s'explicaven era com s'els hi havia pogut oblidar. Però es clar, els reis són mags però també son persones, i tots ens podem equivocar, i més amb la feinada que tenen. L'Eloi de seguida ho va entendre i es va quedar més tranquil ja que ara sabia el que havia passat. I a més el millor regal que havia pogut tenir era haver conegut als tres reis en persona i poder estar amb ells al seu castell màgic.
Els treis reis li van entregar la disfressa, l'espasa i l'avió de joguina i el van acompanyar amb el seu carruatge màgic fins a casa seva. Es van despedir amb un petó i una abraçada ben forta i a partir d'aquell moment l'Eloi sempre més va ser el primer nen en rebre els regals dels reis. I també era l'únic a qui els reis despartaven quan arribaven a casa seva per mostrar-li els regals ells mateixos i no oblidar mai aquella amistat tan especial!
I allà hi havia la seva carta on demanava la disfressa de príncep valent amb l'espasa de plata i l'avió groc, i al sobre hi havia una inscripció que deia que no ho havien pogut entregar a temps. El que no s'explicaven era com s'els hi havia pogut oblidar. Però es clar, els reis són mags però també son persones, i tots ens podem equivocar, i més amb la feinada que tenen. L'Eloi de seguida ho va entendre i es va quedar més tranquil ja que ara sabia el que havia passat. I a més el millor regal que havia pogut tenir era haver conegut als tres reis en persona i poder estar amb ells al seu castell màgic.
Els treis reis li van entregar la disfressa, l'espasa i l'avió de joguina i el van acompanyar amb el seu carruatge màgic fins a casa seva. Es van despedir amb un petó i una abraçada ben forta i a partir d'aquell moment l'Eloi sempre més va ser el primer nen en rebre els regals dels reis. I també era l'únic a qui els reis despartaven quan arribaven a casa seva per mostrar-li els regals ells mateixos i no oblidar mai aquella amistat tan especial!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
