El senyor Baldiri tenia una vaca molt peculiar. Era grossa, blanca i amb taques negres com la resta de vaques, pero hi havia una cosa que la feia diferent de les altres vaques de la granja: Aquella vaca no feia llet, i en comtes d'aixo posava uns ous molt grans com si fos una gallina del tamany d'un cavall!
El senyor Baldiri estava molt preocupat, desconcertat i desesperat, i una mica enfurismat. -Aquesta vaca es la meva ruina-, remugava tot el temps, -i acabarà amb la meva paciència.- I la vaca li contestava amb un to desafiant: -Co-coro-coccc!!!
-Les vaques no parlen aixi,... diuen Muuuuuu, i de tant en tant fan tolon-tolon amb l'esquella.- El senyor Baldiri ja no sabia com fer-ho per reconduir aquella vaca rebel. Pero ella, tenaç amb el seu comportament desobedient, no parava de donar ensurts al seu amo, i va decidir tenyir-se el pèl de color groc i fer-se una cresta al cap simulant ser una gallina de debò.
Ja n'hi ha prou!- va exclamar finalment el senyor Baldiri. I va informar a la seva vaca que si no feia llet inmediatament li treuria ell mateix, obrint-li la panxa amb unes tisores... La vaca, que si una cosa tenia era ser poruga com una gallina, no va tardar ni un segon a satisfer la petició del seu amo i va començar a treure llet.
Però no era una llet de vaca qualsevol, no senyor! No es sap si va ser una nova excentricitat de la vaca, o només una argucia per fer content al seu amo, pero per primera vegada la vaca va fer llet, i aquella primera vegada la va fer amb xocolata! I el senyor Baldiri li va quedar tan agrait que a l'endemà, i al dia següent, i el següent, i cada dia de la setmana de la resta de la seva vida la vaca va fer la llet amb xocolata, i el senyor Baldiri va ser el granjer més feliç que mai havia existit.
El senyor Baldiri estava molt preocupat, desconcertat i desesperat, i una mica enfurismat. -Aquesta vaca es la meva ruina-, remugava tot el temps, -i acabarà amb la meva paciència.- I la vaca li contestava amb un to desafiant: -Co-coro-coccc!!!
-Les vaques no parlen aixi,... diuen Muuuuuu, i de tant en tant fan tolon-tolon amb l'esquella.- El senyor Baldiri ja no sabia com fer-ho per reconduir aquella vaca rebel. Pero ella, tenaç amb el seu comportament desobedient, no parava de donar ensurts al seu amo, i va decidir tenyir-se el pèl de color groc i fer-se una cresta al cap simulant ser una gallina de debò.
Ja n'hi ha prou!- va exclamar finalment el senyor Baldiri. I va informar a la seva vaca que si no feia llet inmediatament li treuria ell mateix, obrint-li la panxa amb unes tisores... La vaca, que si una cosa tenia era ser poruga com una gallina, no va tardar ni un segon a satisfer la petició del seu amo i va començar a treure llet.
Però no era una llet de vaca qualsevol, no senyor! No es sap si va ser una nova excentricitat de la vaca, o només una argucia per fer content al seu amo, pero per primera vegada la vaca va fer llet, i aquella primera vegada la va fer amb xocolata! I el senyor Baldiri li va quedar tan agrait que a l'endemà, i al dia següent, i el següent, i cada dia de la setmana de la resta de la seva vida la vaca va fer la llet amb xocolata, i el senyor Baldiri va ser el granjer més feliç que mai havia existit.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario