La bicicleta Ramona era la mes rapida del mon. En un instant creuava el poble de dalt abaix, atravessava el bosc i enfilava la montanya! Totes les bicicletes se la miraven amb certa enveja, pero desseguida la bicicleta Ramona desapereixia, diligent, cap al seu desti. Quan arribava a casa es posava una miqueta d'aire a les rodes, s'engrassava la cadena i s'abrillantava tota ella per tornar a ser la mes trempada.
Pero vet aqui que un bon dia, la Ramona es va despertar una mica encarcarada, i li va costar molt fer les primeres pedelades. Sorprenentment les altres bicicletes l'adelantaven de la forma mes simple. Va probar de posar mes oli a les marxes, va ajustar be els frens i va apretar tots els cargols, pero continuava sent la mes lenta de totes.
Van passar els dies i les nits i no hi havia manera que la bicicleta Ramona tornés a ser la mateixa d'avans. Aixi que es va començar a posar molt trista, molt trista, i cada nit es sentia com surtien un plors fins i delicats de la casa on vivia.
Un dia que anava pedelant pel carrer ben abatuda, es va trobar un follet màgic. -Que et passa bicicleta Ramona? - li va preguntar. -Estic tan cansada que a la tercera pedelada ja no puc continuar, estic molt dèbil, no tinc forces per res-.
-Pobre bicicleta Ramona, jo t'ajudaré-, li va dir el follet, -pero avans m'hauries de portar a la sortida del poble!! -Com vulguis, pero anirem tan i tan lents que fins i tot l'anciana bicicleta Carmeta de l'any de la bici castanya ens atraparà- va respondre mig plorosa.
Al cap d'una estona ben llarga van arribar al seu desti. El follet màgic li va agrair l'esforç que havia fet i es va treure el barret llarg i vermell. Va pronunciar unes paraules màgiques, la va tocar amb el barret màgic i ...SORPRESA!! Unes sabates llampants, d'aquelles que porten els esportistes d'èlit, van apareixer als pedals de la Ramona!! Va començar a pedalar, i a correr, i a saltar, i va tornar a ser la més ràpida de totes.
-Gràcies!- va exclamar ben contenta. Ara no només tornava a ser la bicicleta més ràpida de totes, sino que era la més original!!!
Pero vet aqui que un bon dia, la Ramona es va despertar una mica encarcarada, i li va costar molt fer les primeres pedelades. Sorprenentment les altres bicicletes l'adelantaven de la forma mes simple. Va probar de posar mes oli a les marxes, va ajustar be els frens i va apretar tots els cargols, pero continuava sent la mes lenta de totes.
Van passar els dies i les nits i no hi havia manera que la bicicleta Ramona tornés a ser la mateixa d'avans. Aixi que es va començar a posar molt trista, molt trista, i cada nit es sentia com surtien un plors fins i delicats de la casa on vivia.
Un dia que anava pedelant pel carrer ben abatuda, es va trobar un follet màgic. -Que et passa bicicleta Ramona? - li va preguntar. -Estic tan cansada que a la tercera pedelada ja no puc continuar, estic molt dèbil, no tinc forces per res-.
-Pobre bicicleta Ramona, jo t'ajudaré-, li va dir el follet, -pero avans m'hauries de portar a la sortida del poble!! -Com vulguis, pero anirem tan i tan lents que fins i tot l'anciana bicicleta Carmeta de l'any de la bici castanya ens atraparà- va respondre mig plorosa.
Al cap d'una estona ben llarga van arribar al seu desti. El follet màgic li va agrair l'esforç que havia fet i es va treure el barret llarg i vermell. Va pronunciar unes paraules màgiques, la va tocar amb el barret màgic i ...SORPRESA!! Unes sabates llampants, d'aquelles que porten els esportistes d'èlit, van apareixer als pedals de la Ramona!! Va començar a pedalar, i a correr, i a saltar, i va tornar a ser la més ràpida de totes.
-Gràcies!- va exclamar ben contenta. Ara no només tornava a ser la bicicleta més ràpida de totes, sino que era la més original!!!
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario