L'Eloi tenia unes ganes bojes de pujar al cel i poder tocar els nuvols per saber de que estaven fets, quin gust tenien, o quina olor feien. Tot i que la mare li havia prohibit, un bon dia va agafar l'escala de les golfes, la va plantar sobre la teulada, i dessegida s'hi va enfilar per poder arribar als nuvols avans de ser descobert.
Quan va ser sobre d'un nuvol blanc el va tastar i va comprobar que era tan dolç com el sucre i tan suau com el coto. Més enllà va veure un nuvol gris de pluja, hi va correr encuriosit i va descobrir que el gust era de sucre moreno, també molt suau, tot i que una miqueta humit pel seu gust.
Una miqueta més lluny, els nuvols de pluja s'havien fos, i un maravellos arc de sant marti omplia el cel amb tots els colors coneguts tant al cel com a la terra. No ho va pensar ni un moment i hi va saltar per tastar-ne cadascun dels colors.
El vermell tenia gust de magrana, el verd de kiwi i el groc de pinya. El taronja gust a mandarina, el marron de xocolata i el lila gust a mora. Buff!! Mai havia menjat tantes coses tan bones.
Amb la panxa ben plena va pensar que ja era hora de tornar a casa, aixi que va decidir tornar als nuvols per arribar a l'escala. Aleshores va veure que el vent se'ls havia emportat. En aquell moment va pensar amb la mare, i es va posar molt trist per no haver-li fet cas, i va pensar que mai més la podria tornar a veure.
Alertat per les llàgrimes i lamentacions, un ocellet que passava per allà li va dir que no es preocupés, ja que podia tornar a casa seva lliscant per l'arc iris com si fos un tubogan. L'Eloi aixi ho va fer i dessegida va poder saltar als braços de la seva mare i li va dir que mai més la tornaria a desobeir.
Amb la panxa ben plena de nuvols i de colors el petit se'n va anar al llit, fatigat per aquella experiència tan apassionant que havia viscut; Havia estat l'aventura més dolça de la seva vida!
Quan va ser sobre d'un nuvol blanc el va tastar i va comprobar que era tan dolç com el sucre i tan suau com el coto. Més enllà va veure un nuvol gris de pluja, hi va correr encuriosit i va descobrir que el gust era de sucre moreno, també molt suau, tot i que una miqueta humit pel seu gust.
Una miqueta més lluny, els nuvols de pluja s'havien fos, i un maravellos arc de sant marti omplia el cel amb tots els colors coneguts tant al cel com a la terra. No ho va pensar ni un moment i hi va saltar per tastar-ne cadascun dels colors.
El vermell tenia gust de magrana, el verd de kiwi i el groc de pinya. El taronja gust a mandarina, el marron de xocolata i el lila gust a mora. Buff!! Mai havia menjat tantes coses tan bones.
Amb la panxa ben plena va pensar que ja era hora de tornar a casa, aixi que va decidir tornar als nuvols per arribar a l'escala. Aleshores va veure que el vent se'ls havia emportat. En aquell moment va pensar amb la mare, i es va posar molt trist per no haver-li fet cas, i va pensar que mai més la podria tornar a veure.
Alertat per les llàgrimes i lamentacions, un ocellet que passava per allà li va dir que no es preocupés, ja que podia tornar a casa seva lliscant per l'arc iris com si fos un tubogan. L'Eloi aixi ho va fer i dessegida va poder saltar als braços de la seva mare i li va dir que mai més la tornaria a desobeir.
Amb la panxa ben plena de nuvols i de colors el petit se'n va anar al llit, fatigat per aquella experiència tan apassionant que havia viscut; Havia estat l'aventura més dolça de la seva vida!
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario