L'Àngela va cinc dies de colònies. Conte per la nit del dilluns.
La pastora Helena Mandarina vivia en un país on hi feia molt de fred. Havia d'anar amb molt de compte que les seves cabres i ovelles no morissin congelades. Per tal que el ramat pogués menjar, cada dia havia de recórrer molts kilòmetres per trobar herba fresca. Es llebava molt aviat al matí i ben abrigada atravessava montanyes nevades i rius congelats.
Un dia mentre tornava cap a casa va començar a nevar, el vent bufava amb una violència que mai havia vist, i enmig de la tempesta el camí va desaparèixer i la pastora no va saber com tornar cap a casa. La nit s'apropava i el fred cada cop era més insuportable. En aquestes condicions, les forces de la pastora i el ramat minvaven cada cop més, de manera que poder sortir D'allà cada cop semblava menys probable. Però quan semblava que ja no hi havia cap esperança, una cabra molt valenta va alçar-se enèrgicament i va fer un crit que va ressonar per totes les montanyes. L'animal va començar a caminar, i amb cada passa que feia dibuixava el camí que els guiaria a tots fins la casa. La pastora i la resta del ramat van seguir el camí com van poder, i després de dues hores caminant enmig de la tempesta van poder divisar una llumeta que indicava on estava la casa.
Un cop allà els pares de l'Helena li van preparar un bon plat de sopa que es va menjar vora la llar de foc. Mentrestant el pare tancava les ovelles a l'estable ben abrigades amb la palla. Però no tot el ramat es va quedar a l'estable. La cabra valenta va ser recompensada amb un bon plat de sopa vora la llar de foc al costat de la seva pastora estimada, l'Helena Mandarina.
La pastora Helena Mandarina vivia en un país on hi feia molt de fred. Havia d'anar amb molt de compte que les seves cabres i ovelles no morissin congelades. Per tal que el ramat pogués menjar, cada dia havia de recórrer molts kilòmetres per trobar herba fresca. Es llebava molt aviat al matí i ben abrigada atravessava montanyes nevades i rius congelats.
Un dia mentre tornava cap a casa va començar a nevar, el vent bufava amb una violència que mai havia vist, i enmig de la tempesta el camí va desaparèixer i la pastora no va saber com tornar cap a casa. La nit s'apropava i el fred cada cop era més insuportable. En aquestes condicions, les forces de la pastora i el ramat minvaven cada cop més, de manera que poder sortir D'allà cada cop semblava menys probable. Però quan semblava que ja no hi havia cap esperança, una cabra molt valenta va alçar-se enèrgicament i va fer un crit que va ressonar per totes les montanyes. L'animal va començar a caminar, i amb cada passa que feia dibuixava el camí que els guiaria a tots fins la casa. La pastora i la resta del ramat van seguir el camí com van poder, i després de dues hores caminant enmig de la tempesta van poder divisar una llumeta que indicava on estava la casa.
Un cop allà els pares de l'Helena li van preparar un bon plat de sopa que es va menjar vora la llar de foc. Mentrestant el pare tancava les ovelles a l'estable ben abrigades amb la palla. Però no tot el ramat es va quedar a l'estable. La cabra valenta va ser recompensada amb un bon plat de sopa vora la llar de foc al costat de la seva pastora estimada, l'Helena Mandarina.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario