L'Àngela va cinc dies de colònies. Conte per la nit del dimarts.
En Rusky era un gos de raça Teckel, més comunment conegut com a gos salsitxa. Feia dos mesos que la seva familia l'havia hagut d'abandonar, així que estava trist i desolat, i es passava el dia deambulant d'un lloc a l'altre sense saber molt bé on anar a parar. Les nits eren fredes i les passava tremolant en qualsevol racó i dormint sobre l'asfalt brut i humit.
Un bon dia, després d'haver passat molts dies sense gairebé menjar, en Rusky no es va poder aixecar. No tenia forces ni per obrir els ulls, i es va quedar allà terra estirat com si estigués mort. Un senyor que passava per allà montat sobre el seu cavall va pensar que era mort, i va decidir posar-lo dintre una bossa per mes tard enterrar-lo. Quan va arribar a casa va deixar el cavall a l'estable i també hi va deixar en Rusky dintre la bossa.
El cavall desseguida s'havia adonat que el gos encara era viu, de manera que va agafar el gos cuidadosament amb la seva boca i el va posar sota el seu cos per escalfar-lo. Quan ja s'havia recuperat el va acompanyar fins on tenia el seu menjar, i tot i que era menjar per cavalls en Rusky s'ho va acabar tot.
Aleshores el senyor va entrar a l'estable i va veure als dos animals ben units, com si fossin una familia d'allò mes ben avinguda. Així que no s'ho va pensar ni un moment i va adoptar al Rusky, qui mai mes va tornar a passar fred, ni gana, ni por, ja que la seva nova familia li va donar tot L'amor i protecció que l'altre no li havia donat. I vet aquí un gos, vet aquí un cavall, que aquest conte s'ha acabat!
En Rusky era un gos de raça Teckel, més comunment conegut com a gos salsitxa. Feia dos mesos que la seva familia l'havia hagut d'abandonar, així que estava trist i desolat, i es passava el dia deambulant d'un lloc a l'altre sense saber molt bé on anar a parar. Les nits eren fredes i les passava tremolant en qualsevol racó i dormint sobre l'asfalt brut i humit.
Un bon dia, després d'haver passat molts dies sense gairebé menjar, en Rusky no es va poder aixecar. No tenia forces ni per obrir els ulls, i es va quedar allà terra estirat com si estigués mort. Un senyor que passava per allà montat sobre el seu cavall va pensar que era mort, i va decidir posar-lo dintre una bossa per mes tard enterrar-lo. Quan va arribar a casa va deixar el cavall a l'estable i també hi va deixar en Rusky dintre la bossa.
El cavall desseguida s'havia adonat que el gos encara era viu, de manera que va agafar el gos cuidadosament amb la seva boca i el va posar sota el seu cos per escalfar-lo. Quan ja s'havia recuperat el va acompanyar fins on tenia el seu menjar, i tot i que era menjar per cavalls en Rusky s'ho va acabar tot.
Aleshores el senyor va entrar a l'estable i va veure als dos animals ben units, com si fossin una familia d'allò mes ben avinguda. Així que no s'ho va pensar ni un moment i va adoptar al Rusky, qui mai mes va tornar a passar fred, ni gana, ni por, ja que la seva nova familia li va donar tot L'amor i protecció que l'altre no li havia donat. I vet aquí un gos, vet aquí un cavall, que aquest conte s'ha acabat!
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario