26 ene 2010
18 ene 2010
Descobriments sensacionals
Un bon mati, la petita princesa es va despertar molt contenta i amb moltes ganes de riure i jugar amb els seus pares i el seu germanet despres de dormir tota la nit com un tronc. Va obrir els ulls rapidament, pero quina sorpresa quan no va veure res al seu voltant; tot era fosc.
Va pensar que encara estava dormint, pero de seguida va sentir les veus del germanet, el pare i la mare, tot i que no els podia veure. Germaneeet! - va cridar. -Uaua Gugu gugu- va respondre el petito. Aleshores el germanet va agafar la ma de la princeseta. En aquell moment, la petita el va coneixer d'una manera molt especial. De seguida va notar mes que mai la calor de la seva pell suau. Li va tocar el nas menut, els cabells delicats com un angelet. Fins i tot va gaudir amb aquella barreja d'olor a colonia i papilles tan caracteristica del seu germanet.
Despres va cridar la mare i va notar uns llavis molt dolços, i un peto que la va acabar de tranquilitzar del tot. Aquella veu tan dolça que ara es feia mes present que mai la va omplir de calma. Va notar un cabell llarg i suau que ara l'abrigava i protegia de totes les seves pors.
Llavors el pare la va acaronar, i la princeseta va reconeixer desseguida aquella barba incipient que sempre li feia pessigolles. Molt propera, va percebre la veu greu del pare que desfeia totalment la incertesa de la obscuritat. Despres va desapareixer entre els seus braços que sempre la protegien en els moments mes complicats.
Aleshores la petita princesa va despertar d'un somni profund, va obrir els ulls i va veure tots els colors, i les ombres i les linies, que dibuixaven i pintaven aquell univers tan sensacional on es despertava cada dia.
Va pensar que encara estava dormint, pero de seguida va sentir les veus del germanet, el pare i la mare, tot i que no els podia veure. Germaneeet! - va cridar. -Uaua Gugu gugu- va respondre el petito. Aleshores el germanet va agafar la ma de la princeseta. En aquell moment, la petita el va coneixer d'una manera molt especial. De seguida va notar mes que mai la calor de la seva pell suau. Li va tocar el nas menut, els cabells delicats com un angelet. Fins i tot va gaudir amb aquella barreja d'olor a colonia i papilles tan caracteristica del seu germanet.
Despres va cridar la mare i va notar uns llavis molt dolços, i un peto que la va acabar de tranquilitzar del tot. Aquella veu tan dolça que ara es feia mes present que mai la va omplir de calma. Va notar un cabell llarg i suau que ara l'abrigava i protegia de totes les seves pors.
Llavors el pare la va acaronar, i la princeseta va reconeixer desseguida aquella barba incipient que sempre li feia pessigolles. Molt propera, va percebre la veu greu del pare que desfeia totalment la incertesa de la obscuritat. Despres va desapareixer entre els seus braços que sempre la protegien en els moments mes complicats.
Aleshores la petita princesa va despertar d'un somni profund, va obrir els ulls i va veure tots els colors, i les ombres i les linies, que dibuixaven i pintaven aquell univers tan sensacional on es despertava cada dia.
16 sept 2009
la senyora que sempre volia jugar
Hi havia una vegada una mare molt juganera que no volia marxar mai del parc ni baixar del gronxador. Una mare a qui li encantava mirar els dibuixos a la tele, jugar amb les nines i la pilota i anar amunt i avall amb la bicicleta i els patinets.
La seva filla, en canvi, era una nena ben formal i estava una mica desencantada amb aquella mare tan eixelebrada que tenia! A la nena el que més li agradava era aborrir-se i estar quieta sense fer res!
Un dia fins i tot es van equivocar, i la mare va anar a l'escola i la filla va anar a la feina on treballava la mare, i totes dues ho van saber fer tan bé, que ni els companys d'escola de la nena ni els de la feina de la mare es van adonar del canvi.
Als caps de setmana la filla volia dormir fins tard, pero tan aviat com sortia el sol la mare corria a despertar-la, i després, ... a jugar tot el dia!
Encara avui en dia, que la filla ja ha crescut i té dos nens de tres i sis anys, es pot veure una yaya corrent rera una pilota, o saltant a la corda, o construint castells de sorra fina, i a la filla i als dos nens cridant: -Vinga yaya, que volem marxaaaar!!!
La seva filla, en canvi, era una nena ben formal i estava una mica desencantada amb aquella mare tan eixelebrada que tenia! A la nena el que més li agradava era aborrir-se i estar quieta sense fer res!
Un dia fins i tot es van equivocar, i la mare va anar a l'escola i la filla va anar a la feina on treballava la mare, i totes dues ho van saber fer tan bé, que ni els companys d'escola de la nena ni els de la feina de la mare es van adonar del canvi.
Als caps de setmana la filla volia dormir fins tard, pero tan aviat com sortia el sol la mare corria a despertar-la, i després, ... a jugar tot el dia!
Encara avui en dia, que la filla ja ha crescut i té dos nens de tres i sis anys, es pot veure una yaya corrent rera una pilota, o saltant a la corda, o construint castells de sorra fina, i a la filla i als dos nens cridant: -Vinga yaya, que volem marxaaaar!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
